Calendari hindú

                     CALENDARI HINDÚ

  El terme calendari hindú es refereix tant al calendari nacional indi com al conjunt de calendaris regionals que s'utilitzen en l'Índia.

CALENDARIS HINDÚS:

Poden ser calculats com el calendari gregorià o 

poden ser astronòmics, de tal manera que l'observació efectiva dels esdeveniments astronòmics determinen el començament dels anys i els mesos. També poden ser solars, fonamentats en el moviment del Sol o poden ser lunars, fonamentats en el moviment de la Lluna.

Estacions i mesos en el calendari hindú

 

Inicio (calendario gregoriano)	Nombre del mes (en hindi)	Transliteración	Pronunciación aproximada	Duración (en días)	Estaciones
22 de marzo	चैतर	chaitra	cheitr	30/31	वसंत (vasant, = “primavera”)
21 de abril	वेशाख	vaisakha	veshaj	31
22 de mayo	जयैषठ o जेठ	jyaistha	yiesht	31	गरीषम (grishm = “los calores”)
22 de junio	आशाढ़ o असाढ़	asadha	ashad	31
23 de julio	सावन	sravana	shrávan	31	वरषा (varṣhâ = “las lluvias”)
23 de agosto	भादरपद o भादों	bhadra	bhadõ	31
23 de septiembre	आशिवन o कवार	asvina	âshvin o kvâr	30	शरद (sharad = “otoño”)
23 de octubre	कािरतक	kartika	kârtik	30
22 de noviembre	अगहन	agrahayana	aghan	30	हेमंत (hemant = “invierno”)
22 de diciembre	पौष o पूस	pausha	pûs o paush	30
21 de enero	माघ	magha	magj	30	िशिशर (shishir = “el rocío”)
20 de febrero	फगुन o फलगुन	phalguna	falgún	30

El calendari nacional indi s'usa per exemple en les difusions de notícies de la All Índia Ràdio, i als calendaris i les comunicacions publicades pel govern d'Índia. Al marge de tals propòsits formals, el calendari indi ha estat remplazado pel calendari gregorià (que s'utilitza en la resta del món).

Dies de la setmana:

• Lunes: सोमवार somawar

• Martes: मंगलवार mangalwar

• Miércoles: बुधवार buddwar

• Jueves: गुरुवार o बृहसपितवार guruwar

• Viernes: शुक्रवार sukrawar

• Sábado: शनिवार shaniwar

• Domingo : रविवार o इतवार raviwar

ELS CALENDARIS AL MÓN

EL TEMPS EN LES RELIGIONS

1. CALENDARI XINÈS

Al voltant de l'any 2637 a.C.,es va introduir en el calendari de cinc cicles de dotze anys regits per animals distints: Rata, Bou, Tigre, Llebre, Drago, Serp, Cavall, Ovella, Mono, Gall, Gos i Porc.

Existeix un cicle binari, el "Ying Yang", que junt al cicle dels 5 elements forma un cicle de 10. Els anys pars son yang, i els impars son yin. Quan es divideix el cicle del zodiac dels 12 animals en dos, cada zodiac pot ocurrir solament en ying o yang: el dargó es sempre yang, la serpent es sempre ying,etc. Aquesta combinació crea un cicle de 60 anys, començant desde Madera Rata y terminat amb Aigüa Porc. El cicle actual va començar en el any 1984.

Elemento	Color	Planeta	Punto	Constelaciones	Cualidades
Agua	Negro	Mercurio	Norte	Jabalí Rata (ratón) Buey (búfalo)	Comunicación Intuición Sensibilidad
Madera	Verde	Júpiter	Este	Tigre Conejo (liebre, gato) Dragón	Creatividad Consolidación Crecimiento
Fuego	Rojo	Marte	Sur	Serpiente Caballo Cabra (oveja)	Pasión Inteligencia Movimiento
Metal	Blanco	Venus	Oeste	Mono Gallo Perro (lobo)	Confiabilidad Utilidad Fuerza
Tierra	Amarillo	Saturno	Centro	Todos las anteriores	Balance Fundación Confianza

2. CALENDARI JAPONÉS

Desde la instauració del calendari gregorià, s'empleaven tres sistemes distints per contar els anys:

• L'Era Común (西暦, seireki) d'origen occidental;
• L'era japonesa (年号, nengō), en la que l'any es contaba a partir del primer any del reinat de  l'emperador (per exemple, l'any 2009 es l'any Heisei 21);
• L'any imperial (皇紀, kōki), contat a partir de l'any en el que, según la mitología, Japó va ser fundat per l'Emperador Jinmu en 660 a. C.

Dels tres sistemes, els dos primers segueixen vigents. El calendari imperial es va emplearse entre 1873 i la final de la Segona Guerra Mundial.

Noms tradicionals dels mesos

Juntament amb la nomenclatura sistemàtica dels mesos a Japó, existeix una altra nomenclatura tradicional que se segueix usant per exemple en la poesia, especialment shiwasu. És comú prendre un d'aquests noms per indicar el mes en el paràgraf inicial d'una carta o l'agraïment en un discurs. Alguns, com yayoi o satsuki, s'empren també com a noms de pila (femenins). Aquests noms també apareixen de tant en tant en el jidaigeki i en sèries de televisió o pel·lícules ambientades en l'era Edo o una era anterior.

Mes	Nombre tradicional	Lectura	Significado
Enero	睦月	mutsuki	mes de la amistad
Febrero	如月 o 衣更着	kisaragi o kinusaragi	cambiar de ropa
Marzo	弥生	yayoi	primera vida, primavera
Abril	卯月	uzuki	mes del conejo, mes de la Deutzia crenata (una planta con flores)
Mayo	皐月 o 早月 o 五月	satsuki	mes rápido, quinto mes
Junio	水無月	minazuki o minatsuki	mes del agua
Julio	文月	fumizuki	mes de las letras
Agosto	葉月	hazuki	mes de las hojas
Septiembre	長月	nagatsuki	mes largo
Octubre	神無月	kannazuki o kaminashizuki	mes de los dioses
Noviembre	霜月	shimotsuki	mes de la escarcha
Diciembre	師走	shiwasu	los sacerdotes corren

Dies de la setmana

A Japó s'usa una setmana de set dies, perfectament equiparable al calendari occidental. Va ser importada a Japó al voltant de l'any 800 de l'Era Comuna, i cada dia té un nom que correspon directament al que s'usa a Europa. El sistema es va emprar poc més que per a propòsits astrológicos fins a 1876, poc després que Japó adoptés oficialment el calendari gregorià. 

Fukuzawa Yukichi va ser una figura clau en la decisió d'adoptar aquest sistema com a font oficial dels noms dels dies de la setmana. Els noms provenen dels cinc planetes visibles, que al seu torn deuen el seu nom als cinc elements xinesos (foc, aigua, fusta, metall i terra), i de la Lluna i el Sol (yin i yang).

Kanji	Lectura	Elemento	Español
日曜日	nichiyōbi	Sol (Sol o Día del Señor)	Domingo5
月曜日	getsuyōbi	Luna (Luna)	Lunes
火曜日	kayōbi	Fuego (Marte)	Martes
水曜日	suiyōbi	Agua (Mercurio)	Miércoles
木曜日	mokuyōbi	Madera (Júpiter)	Jueves
金曜日	kin'yōbi	Metal (Venus)	Viernes
土曜日	doyōbi	Tierra (Saturno)	Sábado5