Els mites. Grecs i celtes.

1. Concepte de mite:

Un mite és un relat fabulós tradicional sobre els déus, els herois, els orígens d'un poble, etc., que expressa, d'una manera simbòlica, un concepte religiós, filosòfic o social. 

2. Principals déus i herois grecs: 

DÉUS I DEESES A LA GRÈCIA CLÀSSICA
NOM	SIGNIFICAT	IMATGE
Zeus	Rei dels Déus, Déu del cel, del Llamp i el tro, de la Llei, l'Ordre i la Justícia.
Hera	Reina dels Déus, deesa del matrimoni,  de les dones i del naixement.
Poseidó	Déu dels mars, dels terratrèmols, de les tempestes i dels cavalls.
Hades	Hades  era el nom del món dels morts i alhora el del déu d'aquest món subterrani . Era fill de Cronos i Rea, i germà de Zeus, Posidó, Hera, Hèstia i Demèter. Com els seus germans, va ser devorat pel seu pare just després d'haver nascut, però va ser alliberat per Zeus.
Afrodita	Deessa de l'amor, la bellesa i la sexualitat.
Deméter	Deesa de  l'agricultura.
Apol·lo	Déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia
Artemisa	la deessa de la caça i el regne animal
Hefesto	déu del foc i de la tekne
Ares	el déu de la guerra
Perséfone	deessa dels inferns.
Hermes	el missatger dels Déus Olímpics
Hestia	la deessa de la llar
Dionisos	el déu del vi i la vinya, del teatre, de la rauxa i de les festes, banquets i orgies

 3.Principals déus i herois celtes

DÉUS I DEESES CELTES
ODIN	el déu de la saviesa, la guerra i la mort
THOR	Thor és el déu del tro, el fill de Odín. Si els cabdills i els guerrers honren a Odín, a Thor li adoren els camperols i la gent plana, que depèn del tro i de les pluges i que els temporals es apiaden de les seves collites. Thor és un déu impetuoso, de naturalesa violenta i rarament reflexiu. és representat per un martell
BALDR	El deu de mal, l'odi, l'enveja, etc
BRAGI	el déu de la poesia i els bards
HEIMDALL	el déu guardià
Freyr	És el déu de la fertilitat i de la naturalesa. És  el tercer déu en importància. Freyr i la seva germana Freyja són bessons i totes les coses que creixen ho fan gràcies a ells.
FORSETI	el déu de la justícia, la pau i la veritat
LOKI	el déu del foc i de l'engany
FRIGG	Esposa d'Odín, i deessa del cielo. Es la diosa de la fertilidad, el amor, el manejo del hogar, el matrimonio, la maternidad y las artes domésticas
EIR
VAR
SYN

ELS CULTES FUNERARIS

1. Origen dels cultes funeraris

2. Diferents rituals en diferents cultes.

3. Noves formes d'acomiadar-nos dels nostres estimats.

 1.ORIGEN DELS CULTES FUNERARIS.

Els rites funeraris tenen un significat clarament religios, ya que son, en primer lloc, una resposta elaborada a la constatació del fet de la mort.

Els neandertals van ser els primers (des de fa 350.000 anys) en enterrar als seus morts amb elements humanístics i ritualistes. Ells situaven el cadàver en posició fetal i l'untaven amb ocre vermell, color sagrat, d'aquí podríem treure conclusions: com que que naixem coberts de sang ells retornaven el cos del difunt a l'úter ancestral, la mare terra? Ho preparaven simbòlicament per al seu següent naixement a una vida espiritual o a un renaixement? No ho sabem.

Segons Phillip Lieberman els enterraments intencionals,  particularment els que inclouen objectes (aixovars funeraris), poden constituir una de les primeres formes detectables de pràctica religiosa, ja que poden significar una “preocupació pel mort que transcendeix la vida diària.

En la Sima dels Ossos, Atapuerca, Espanya, s'han trobat les restes fossilitzades d'un aparent enterrament col·lectiu de 32 individus de l'espècie Homo Heidelbergensis, corresponents al Plistocè Mitjà, 350.000 anys d'antiguitat que ens indica que estem davant alguna creença compartida per tot un grup, així com el comportament simbòlic més antic fins avui conegut; seria el primer aixovar de un difunt oposat fins ara.

UN POC DE HISTORIA


LES CREENCES ROMANES EN UNA VIDA DESPRÉS DE LA MORT.

Els romans no col·locaven les tumbes en un lloc tranquil y solitari, sino a les orilles de les calzades a la sortida de les ciutats, on els transeüntes podien contemplar-les i admirar-les. En Pompeia encarapodem contemplar les tumbes al llarg de les calzades que surtien cap al nort desde la Porta de Herculano i cap al sur desde la Nuceria.

Algunes eren grandioses e impresionants y parecien cases en petites; altres eren molt més senzilles. Era una costum normal i corrent decorarles amb guirnaldes de flors i col·locar ofrendes de vi i menjar davant d'elles.

  DIFERENTS RITUALS EN DIFERENTS CULTES

RITUALS FUNERARIS DELS CELTES

 El rite general utilitzat per aquestos pobles es el de la incineració, a 'Les Cogotas', situat entre la zona de necròpolis i el castre, s'observen milers de rectes molt fragmentats de ceràmica i ossets calcinats prodecents de les incineracions. Les cendres resultants de la incineració es depositaven en urnes, que s'enterraben en els distints recintes de necròpolis sense guardar un ordre determinat. Les urnes utilitzades es tapaven mediant petites pedres llises.
Junt a les urnes es depositava el ajuar metàlic, les armes i les joies principalment, propietat personal que debia acompañar a els morts en su nova vida. 

 RITUALS FUNERARIS DELS VIKINGS

Durant molt temps els pobles escandinaus van conservar les seves creences religioses tradicionals. Rendien culte a déus pagans i enterraven als seus morts segons els rituals pagans, i els objectes que s'enterraven amb el mort per, suposem, propòsits religiosos, són avui una font d'informació inestimable sobre la seva manera de vida.
Els víkings practicaven dos tipus d'enterraments: la cremació i la inhumació. En tots dos, el cadàver s'enterrava dins d'una nau o un carro. Això ens porta a la suposició que es creia necessari alguna manera de transport per portar al difunt a l'altre món. No obstant això, sembla estar clar que l'enterrament amb nau o carro estava reservat per a les persones riques i poden simplement haver estat la manera de recalcar l'alta posició social i importància de la persona difunta.
En les comunitats rurals de Noruega i de l'est de Suècia central, la cremació era la forma més comuna d'enterrament fins a finals del període. Les tombes de cremació sota *túmulos s'agrupen al voltant de les granges de l'època víking, generalment en afloraments rocosos. Com aquests llocs no són adequats per al cultiu, les tombes no han estat escombrades per l'agricultura actual i encara avui són clarament visibles. Mancant excavacions que estableixin la presència d'edificis agrícoles, semblants tombes proporcionen l'única indicació dels emplaçaments de granges de l'època víking.
En al majoria dels casos, el cos que s'anava a incinerar es vestia i adornava amb joies i fermalls d'adorn o d'utilitat i s'incinerava en una *pira. Els ossos incinerats i les joies foses es recollien i es disposava d'ells de diverses maneres, donant a entendre que s'observaven diferents rituals religiosos. A Suècia central, per exemple, les restes cremades generalment se separaven acuradament de la cendra i el carbó de la *pira funerària i es col·locaven en un atuell de ceràmica, que era llavors dipositada en un clot cavat a la terra. En algunes parts de Finlàndia s'escampaven sobre la terra.

3. Noves formes d'acomiadar-nos dels nostres estimats.