1. Origen dels cultes funeraris
2. Diferents rituals en diferents cultes.
3. Noves formes d'acomiadar-nos dels nostres estimats.
1.ORIGEN DELS CULTES FUNERARIS.
Els rites funeraris tenen un significat clarament religios, ya que son, en primer lloc, una resposta elaborada a la constatació del fet de la mort.
Els neandertals van ser els primers (des de fa 350.000 anys) en enterrar
als seus morts amb elements humanístics i ritualistes. Ells situaven
el cadàver en posició fetal i l'untaven amb ocre vermell, color sagrat,
d'aquí podríem treure conclusions: com que que naixem coberts de sang
ells retornaven el cos del difunt a l'úter ancestral, la mare terra?
Ho preparaven simbòlicament per al seu següent naixement a una vida
espiritual o a un renaixement? No ho sabem.
Segons Phillip Lieberman els enterraments intencionals, particularment els que inclouen objectes (aixovars funeraris), poden constituir una de les primeres formes detectables de pràctica religiosa, ja que poden significar una “preocupació pel mort que transcendeix la vida diària.
En la Sima dels Ossos, Atapuerca, Espanya, s'han trobat les restes fossilitzades d'un aparent enterrament col·lectiu de 32 individus de l'espècie Homo Heidelbergensis, corresponents al Plistocè Mitjà, 350.000 anys d'antiguitat que ens indica que estem davant alguna creença compartida per tot un grup, així com el comportament simbòlic més antic fins avui conegut; seria el primer aixovar de un difunt oposat fins ara.
UN POC DE HISTORIA
LES CREENCES ROMANES EN UNA VIDA DESPRÉS DE LA MORT.
Els romans no col·locaven les tumbes en un lloc tranquil y solitari, sino a les orilles de les calzades a la sortida de les ciutats, on els transeüntes podien contemplar-les i admirar-les. En Pompeia encarapodem contemplar les tumbes al llarg de les calzades que surtien cap al nort desde la Porta de Herculano i cap al sur desde la Nuceria.
Algunes eren grandioses e impresionants y parecien cases en petites; altres eren molt més senzilles. Era una costum normal i corrent decorarles amb guirnaldes de flors i col·locar ofrendes de vi i menjar davant d'elles.
RITUALS FUNERARIS DELS CELTES
El rite general utilitzat per aquestos pobles es el de la incineració, a 'Les Cogotas', situat entre la zona de necròpolis i el castre, s'observen milers de rectes molt fragmentats de ceràmica i ossets calcinats prodecents de les incineracions. Les cendres resultants de la incineració es depositaven en urnes, que s'enterraben en els distints recintes de necròpolis sense guardar un ordre determinat. Les urnes utilitzades es tapaven mediant petites pedres llises.
Junt a les urnes es depositava el ajuar metàlic, les armes i les joies principalment, propietat personal que debia acompañar a els morts en su nova vida.
RITUALS FUNERARIS DELS VIKINGS
Durant molt temps els pobles escandinaus van conservar les seves creences religioses tradicionals. Rendien culte a déus pagans i enterraven als seus morts segons els rituals pagans, i els objectes que s'enterraven amb el mort per, suposem, propòsits religiosos, són avui una font d'informació inestimable sobre la seva manera de vida.
Els víkings practicaven dos tipus d'enterraments: la cremació i la inhumació. En tots dos, el cadàver s'enterrava dins d'una nau o un carro. Això ens porta a la suposició que es creia necessari alguna manera de transport per portar al difunt a l'altre món. No obstant això, sembla estar clar que l'enterrament amb nau o carro estava reservat per a les persones riques i poden simplement haver estat la manera de recalcar l'alta posició social i importància de la persona difunta.
En les comunitats rurals de Noruega i de l'est de Suècia central, la cremació era la forma més comuna d'enterrament fins a finals del període. Les tombes de cremació sota *túmulos s'agrupen al voltant de les granges de l'època víking, generalment en afloraments rocosos. Com aquests llocs no són adequats per al cultiu, les tombes no han estat escombrades per l'agricultura actual i encara avui són clarament visibles. Mancant excavacions que estableixin la presència d'edificis agrícoles, semblants tombes proporcionen l'única indicació dels emplaçaments de granges de l'època víking.
En al majoria dels casos, el cos que s'anava a incinerar es vestia i adornava amb joies i fermalls d'adorn o d'utilitat i s'incinerava en una *pira. Els ossos incinerats i les joies foses es recollien i es disposava d'ells de diverses maneres, donant a entendre que s'observaven diferents rituals religiosos. A Suècia central, per exemple, les restes cremades generalment se separaven acuradament de la cendra i el carbó de la *pira funerària i es col·locaven en un atuell de ceràmica, que era llavors dipositada en un clot cavat a la terra. En algunes parts de Finlàndia s'escampaven sobre la terra.
El rite general utilitzat per aquestos pobles es el de la incineració, a 'Les Cogotas', situat entre la zona de necròpolis i el castre, s'observen milers de rectes molt fragmentats de ceràmica i ossets calcinats prodecents de les incineracions. Les cendres resultants de la incineració es depositaven en urnes, que s'enterraben en els distints recintes de necròpolis sense guardar un ordre determinat. Les urnes utilitzades es tapaven mediant petites pedres llises.
Junt a les urnes es depositava el ajuar metàlic, les armes i les joies principalment, propietat personal que debia acompañar a els morts en su nova vida.
RITUALS FUNERARIS DELS VIKINGS
Durant molt temps els pobles escandinaus van conservar les seves creences religioses tradicionals. Rendien culte a déus pagans i enterraven als seus morts segons els rituals pagans, i els objectes que s'enterraven amb el mort per, suposem, propòsits religiosos, són avui una font d'informació inestimable sobre la seva manera de vida.
Els víkings practicaven dos tipus d'enterraments: la cremació i la inhumació. En tots dos, el cadàver s'enterrava dins d'una nau o un carro. Això ens porta a la suposició que es creia necessari alguna manera de transport per portar al difunt a l'altre món. No obstant això, sembla estar clar que l'enterrament amb nau o carro estava reservat per a les persones riques i poden simplement haver estat la manera de recalcar l'alta posició social i importància de la persona difunta.
En les comunitats rurals de Noruega i de l'est de Suècia central, la cremació era la forma més comuna d'enterrament fins a finals del període. Les tombes de cremació sota *túmulos s'agrupen al voltant de les granges de l'època víking, generalment en afloraments rocosos. Com aquests llocs no són adequats per al cultiu, les tombes no han estat escombrades per l'agricultura actual i encara avui són clarament visibles. Mancant excavacions que estableixin la presència d'edificis agrícoles, semblants tombes proporcionen l'única indicació dels emplaçaments de granges de l'època víking.
En al majoria dels casos, el cos que s'anava a incinerar es vestia i adornava amb joies i fermalls d'adorn o d'utilitat i s'incinerava en una *pira. Els ossos incinerats i les joies foses es recollien i es disposava d'ells de diverses maneres, donant a entendre que s'observaven diferents rituals religiosos. A Suècia central, per exemple, les restes cremades generalment se separaven acuradament de la cendra i el carbó de la *pira funerària i es col·locaven en un atuell de ceràmica, que era llavors dipositada en un clot cavat a la terra. En algunes parts de Finlàndia s'escampaven sobre la terra.
No hay comentarios:
Publicar un comentario