CALENDARI AZTECA

El Calendari Asteca està dividit en diverses seccions:

- El disc central. En l'està la representació de Tonatiúh, el Sol, amb tots els abillaments propis de la seva importància.
En els quatre rectangles que ho envolten, es representa la llegenda dels quatre sols.
- Primer Anell. Ho formen vint parts iguals amb figures que representen els dies del mes Asteca.
Calendari Asteca - Segon Anell. Està format per 8 segments dividits per figures en forma de V que simbolitzen els rajos de llum solar.
- Tercer Anell. Està dividit en dues bandes nuades de paper amatl. La part superior, la més petita, conté la data de terminació del Calendari, un ornament d'herbes i flors i la cua de dues serps.
En la part inferior apareixen els cossos de dues serps de foc amb escates, Xiuhcóatl, formada per tretze segments iguals cadascuna i el signe Tlachinolli, planta que assembla a una serp, amb deu cercles petits i un doble marc.
En la part inferior d'aquest anell, s'observen els caps de les dues serps sobreposades, de les gargamelles de les quals surten els rostres de Quetzalcóatl, personificat com Tonatiúh, el Sol, i de Tezcatlipoca, Senyor de la Nit. Cada serp té potes amb arpes i un plomall amb set cercles tallats per meitat, que simbolitzen la Constel·lació de les Plèiades.

- Quart Anell. En ell es representen els estels sobre el cel nocturn. Conté cent cinquanta-vuit cercles petits que rematen en les bandes de paper amatl.


El Primer Anell conté vint figures que representen els dies del mes. Cada mes es divideix en quatre grups de cinc dies, (anomenats quintanas) Els noms i significats dels dies en castellà, són els següents:

Cipactli	Caimán
Ozomatl	Mono
Ehécatl	Viento
Malinalli	Hierba
Calli	Casa
Acatl	Caña
Cuetzpalin	Lagartija
Ocelotl	Jaguar
Cóatl	Serpiente
Cuauhtli	Águila
Miquiztli	Cráneo
Cozcacuauhtli	Zopilote
Mázatl	Venado
Ollin	Temblor
Tóchtli	Conejo
Tecpatl	Pedernal
Atl	Agua
Quiahuitl	Lluvia
Izcuintli	Perro
Xóchitl	Flor

El compte dels dies comença amb caiman i continua en sentit contrari al de les manetes del rellotge. Els dies van acompanyats d'un nombre consecutiu de l'un al tretze. D'aquesta forma, no es repeteix la mateixa figura amb el mateix nombre en un període de 260 dies.

L'any civil Asteca, Xiuhpohualli es compon de 18 mesos, de 20 dies cadascun i 5 dies d'inactivitat anomenats nemontemi. En total, sumen 365 dies. El Xiuhpohualli inicia el 2 de febrer i els nemontemi són els últims dies de gener i el primer de febrer. Cada quatre anys, s'agrega un dia nemontemi, que equival a l'any de traspàs, i cada 130 anys se suprimeix un dia nemontemi. D'aquesta forma s'obté una aproximació a l'any solar tròpic més exacta que la que proporciona el calendari gregorià en ús.

Calendari hebreu

CALENDARI HEBREU

El calendari hebreu comença, segons la Bíblia, amb la gènesi del món, que succeí, segons la tradició jueva, el dilluns 7 de setembre de 3760 aC (segons l'era cristiana), data equivalent al dia 1 del mes de Tixrí de l'any 1. D'aquesta manera, l'any gregorià de 2015 equival a l'any hebreu de 5775. 
Així doncs, per a convertir un any del calendari gregorià al corresponent hebreu:

• cal sumar o restar la xifra de 3760 (2015 + 3760 = 5775)
• o bé, sumar a les tres últimes xifres de l'any hebreu, 1240 (775 + 1240 = 2015).

El mes Hebreu

La duració dels mesos hebreus oscil·la entre els 29 i els 30 dies de la següent forma:

1. Tixrí (30 dies) (תשרי)-aproximadament en Setembre o Octubre.
2. Heixvan (29 o 30 dies) (חשוון) - Octubre o Novembre.
3. Quisleu (30 o 29 dies) (כסלו) - Novembre o Desembre.
4. Tevet (29 dies) (טבת) - Desembre o Gener.
5. Xevat (30 dies) (שבט) - Gener o Febrer.
6. Adar (29 dies) (אדר) - Febrer o Març.
7. Nissan (30 dies) (ניסן) - Març o Abril.
8. Iar (29 dies) (אייר) - Abril o Maig.
9. Sivan (30 dies) (סיוון) - Maig o Juny
10. Tammuz (29 dies) (תמוז) - Juny o Juliol
11. Av (30 dies) (אב )- Juliol o Agost.
12. Elul (29 dies) (אלול) - Agost o Setembre.

L'any Hebreu

• 1 de nissan, és el cap d'any d'acord amb el compte bíblic, commemora la sortida d'Egipte. A més, era el principi d'any per als reis, de manera que, encara que un rei d'Israel prenguera el tron el 29 del mes d'Adar, en ser el següent dia el primer de Nissan, es considerava el seu segon any de regnat.

• 1 d'elul, el cap d'any per a realitzar el compte del delme de bestiar a apartar segons les prescripcions religioses.

• 1 de tixrí, el cap d'any segons el calendari hebreu modern. Teòricament l'any comença amb la primera lluna nova de tardor (però hi ha diverses excepcions); es commemora l'aniversari de la Creació del món, i era a més, la data amb la que començava el comptatge dels anys: els anys sabàtics (cada 7 anys, en el qual les terres quedaven sense cultivar i en guaret), i els jubileus (cada 50 anys, en el qual prescrivien els deutes i els esclaus quedaven en llibertat).

• 15 de xevat, el cap d'any dels arbres, essent aquesta la data del seu despertar després de la letargia hivernal.

      EL SÀBAT, DIA SAGRAT

Calendari jueu

Calendari Islam

Calendari Islam

Correspondència amb el calendari gregorià

Si es considera la diferència de dies entre el calendari lunar i el solar, i el fet de començar l'any en dates diferents, és observable la dificultat d'establir una correspondència entre el calendari musulmà i el cristià. Hi ha taules de correspondència d'anys, però per a un càlcul ràpid i aproximat serveixen les fórmules següents:

Per a passar de l'any musulmà al cristià G = H + 622 – (H/33) 
Per a passar de l'any cristià al musulmà H = G – 622 + (G - 622)/32 

On: 
G = any cristià (calendari gregorià) 
H = any musulmà (hègira)

Estes fórmules serveixen per a establir la correspondència d'anys musulmans i cristians d'una manera aproximada.