CALENDARI AZTECA

El Calendari Asteca està dividit en diverses seccions:

- El disc central. En l'està la representació de Tonatiúh, el Sol, amb tots els abillaments propis de la seva importància.
En els quatre rectangles que ho envolten, es representa la llegenda dels quatre sols.
- Primer Anell. Ho formen vint parts iguals amb figures que representen els dies del mes Asteca.
Calendari Asteca - Segon Anell. Està format per 8 segments dividits per figures en forma de V que simbolitzen els rajos de llum solar.
- Tercer Anell. Està dividit en dues bandes nuades de paper amatl. La part superior, la més petita, conté la data de terminació del Calendari, un ornament d'herbes i flors i la cua de dues serps.
En la part inferior apareixen els cossos de dues serps de foc amb escates, Xiuhcóatl, formada per tretze segments iguals cadascuna i el signe Tlachinolli, planta que assembla a una serp, amb deu cercles petits i un doble marc.
En la part inferior d'aquest anell, s'observen els caps de les dues serps sobreposades, de les gargamelles de les quals surten els rostres de Quetzalcóatl, personificat com Tonatiúh, el Sol, i de Tezcatlipoca, Senyor de la Nit. Cada serp té potes amb arpes i un plomall amb set cercles tallats per meitat, que simbolitzen la Constel·lació de les Plèiades.

- Quart Anell. En ell es representen els estels sobre el cel nocturn. Conté cent cinquanta-vuit cercles petits que rematen en les bandes de paper amatl.


El Primer Anell conté vint figures que representen els dies del mes. Cada mes es divideix en quatre grups de cinc dies, (anomenats quintanas) Els noms i significats dels dies en castellà, són els següents:

Cipactli	Caimán
Ozomatl	Mono
Ehécatl	Viento
Malinalli	Hierba
Calli	Casa
Acatl	Caña
Cuetzpalin	Lagartija
Ocelotl	Jaguar
Cóatl	Serpiente
Cuauhtli	Águila
Miquiztli	Cráneo
Cozcacuauhtli	Zopilote
Mázatl	Venado
Ollin	Temblor
Tóchtli	Conejo
Tecpatl	Pedernal
Atl	Agua
Quiahuitl	Lluvia
Izcuintli	Perro
Xóchitl	Flor

El compte dels dies comença amb caiman i continua en sentit contrari al de les manetes del rellotge. Els dies van acompanyats d'un nombre consecutiu de l'un al tretze. D'aquesta forma, no es repeteix la mateixa figura amb el mateix nombre en un període de 260 dies.

L'any civil Asteca, Xiuhpohualli es compon de 18 mesos, de 20 dies cadascun i 5 dies d'inactivitat anomenats nemontemi. En total, sumen 365 dies. El Xiuhpohualli inicia el 2 de febrer i els nemontemi són els últims dies de gener i el primer de febrer. Cada quatre anys, s'agrega un dia nemontemi, que equival a l'any de traspàs, i cada 130 anys se suprimeix un dia nemontemi. D'aquesta forma s'obté una aproximació a l'any solar tròpic més exacta que la que proporciona el calendari gregorià en ús.