TERCERA AVALUACIÓ (CRISTIANISME)

         El cristianisme

1. La figura de Jesús
2. Dogmes i creences
3. L’antic i el nou Testament
4. Organització de l’església cristiana
5. Els rituals, espais sagrats, símbols religiosos, calendari i les festes.
6. Evolució històrica: ortodoxs, catòlics i protestants
7. El cristianisme a les Balears i el cristianisme en l’actualitat

1. La figura de Jesús
 

Jesús (7-2 aC – 30-33 dC), també anomenat Jesús de Natzaret, és la figura central del Cristianisme, on també se l'anomena Fill de Déu. El cristianisme sosté que Jesús fou el Messies anunciat a l'Antic Testament i s'hi refereix com a Jesucrist.Els jueus en temps de Jesús tenien un únic nom, de vegades complementat amb el cognom del pare o de la ciutat natal de l'individu. Per això el Nou Testament es refereix a "Jesús de Natzaret"," el fill de Josep" i "Jesús, fill de Josep, de Natzaret".La forma grega és una interpretació del terme de l'arameu (Yeshua), que al seu torn es deriva del terme hebreu (Yehoshua), és a dir Josuè. El nom de Yeshua s'utilitzava a Judea en l'època del naixement de Jesús. Des del cristianisme primitiu, els cristians s'han referit a Jesús com a "Jesucrist". La paraula Crist prové del grec (Christos),que és una traducció de l'hebreu, que significa l'ungit i en català es tradueix com a Messies. Els cristians anomenen a Jesús com el Crist perquè creuen que és el Messies esperat o profetitzat a l'Antic Testament. 

Pràcticament tots els actuals estudiosos de l'antiguitat estan d'acord que el Jesús històric va existir,  la majoria dels estudiosos estan d'acord que Jesús era un predicador jueu de Galilea, que fou batejat per Joan el Baptista, i fou crucificat a Jerusalem sota les ordres del governador romà, Ponç Pilat. Els cristians creuen que Jesús va ser concebut per l'Esperit Sant, va tenir un naixement virginal, va fer miracles, va fundar l'Església Cristiana, va morir crucificat com un sacrifici d'expiació, va ressuscitar després de la mort, i va ascendir 5.Els rituals, espais sagrats, símbols religiosos, calendari i les festes.
al cel, des d'on tornarà a venir. A l'islam, Jesús, és considerat un dels profetes de Déu més importants. Els jueus rebutgen que Jesús fos el Messies esperat, al·legant que no complia les profecies messiàniques de la Tanakh.

2. Dogmes i creences

Un dogma és una doctrina sostinguda per una religió o una altra organització d'autoritat i que no admet rèplica, és a dir, és una creença individual o col·lectiva no subjecta a prova de veracitat, el contingut del qual pot ser religiós, filosòfic, social, sexual, etc.

Els tres dogmes Cristians:

• L'Encarnació
• L'expiació dels pecats
• El Dogma de la Trinitat

La creença central del cristianisme és que per mitjà de la fe en la mort i la resurrecció de Jesús, la humanitat pot ser salvada de la mort (física i espiritual), per la redempció dels seus pecats, és a dir, faltes, desobediència i rebel·lió contra Déu. Per mitjà de la gràcia de Déu, la fe i el penediment, els homes i les dones poden ser reconciliats amb Déu per mitjà del perdó i la santificació.

Els següents aspectes han format part del fonament doctrinal del cristianisme:

• Jesús és completament Déu i completament humà.
• Jesús és el Messies esperat pels jueus, i hereu al tron de David..
• Jesús retornarà personalment i corporalment a la terra per jutjar la humanitat, i portar els fidels a la presència de Déu.
• La Bíblia és la Paraula inspirada de Déu, escrita per homes.

Dins de les pràctiques ortodoxes i catòliques, destacant especialment set sagraments:

• Baptisme, signe iniciàtic d'introducció al cristianisme. 
• Eucaristia, signe litúrgic de l'església catòlica. 
• Confirmació, signe que ratifica la fe en Jesucrist
• Penitència, signe de perdó, penediment dels pecats
• Ordre Sacerdotal, pel qual s'inicien els sacerdots. (Lavatori de peus)
• Matrimoni, celebració de la unió d'un home i una dona davant Déu i la comunitat
• Unció dels malalts, signe d'assistència al malalt.

3. L’antic i el nou Testament

Antic testament

 
L'Antic Testament és —segons el cànon cristià— la primera part de la Bíblia. Conté el Pentateuco, i altres sèries de llibres històrics, sapienciales i profètics. En total es numeren en l'Antic Testament 39 llibres en la versió protestant, 46 llibres en la versió de l'Església catòlica, i 51 llibres en la de l'Església ortodoxa.

Es tracta d'un text molt complex per estar compost per llibres escrits en múltiples gèneres i en diferents èpoques històriques del poble hebreu on poden reconèixer-se els següents gèneres literaris en l'Antic Testament:

Històric: Abasta tots els textos en forma de relat. Inclou: històries reals, noveladas i fictícies; relats populars (mites, llegendes, sagues, contes); dades informatives, i biogràfics; relats que anuncien la vinguda del Mesías.

Llei: Col·leccions de normes i preceptes pels quals es regia el poble hebreu, tant en el civil com en el religiós.

Profecia: Dites i discursos pronunciats per un profeta (missatger que parla en nom de Déu). Inclou oracles, relats biogràfics, visions i accions simbòliques.

Lírica: Textos poètics, generalment en vers, que expressen sentiments i vivències profunds. Inclou cants d'amor, triaves de dolor, poemes d'oració.

Saviesa: Col·leccions de sentències, proverbis, al·legories i refranys que expressen de forma popular i raonada l'experiència de vida pròpia del savi.

Els noms dels llibres de l'Antic Testament:

1-Gènesi: El llibre del Gènesi relata la història de la creació del món, el relat de la caiguda d'Adán del jardí del Edén, la narració del Diluvi Universal, la història de la Torre de Babel, l'anomenat del patriarca Abraham i l'aparició de les 12 tribus d'Israel que acabarien vivint a Egipte.

2-Èxode: Els principals fets del llibre giren al voltant de la partida dels esclaus hebreus d'Egipte, sota el lideratge de Moisés, i culmina fervorosament amb el lliurament de la Sagrada Torà a la muntanya Sinaí.

3-Levítico: Aquest llibre tracta els temes de les lleis referides als sacrificis, la consagració dels sacerdots i les lleis referides a la puresa i santedat; majorment manaments per als grups levitas i sacerdotales.

4-Nombres: Aquest llibre narra els manaments donats durant les estades en el Sinaí, el desert de Qades-Barnea i els plans de Moab.

5-Deuteronomio: Aquest llibre relata el que va succeir des del lliurament de les Taules de la Llei fins a l'arribada als plans de Moab. És considerat el discurs final de Moisés abans de morir.

El Nou Testament

El nou testament és el recull de llibres de la Bíblia cristiana escrits després del naixement de Jesucrist, es tracta d'un recull de vint-i-set escrits, redactats gairebé tots durant la segona meitat del segle I dC.

L'aparició del cristianisme s'ha de contextualitzar dins d'una geografia, un temps històric, una cultura, una economia i una política ben precisa; els esdeveniments relacionats amb el Nou Testament van tenir lloc sobretot a Palestina, però també en altres regions veïnes de la Mediterrània, a les quals s'havia estès el cristianisme. Tots aquests territoris es trobaven en aquell moment sota el domini romà.

En les diverses comunitats cristianes es van transmetre els records de les paraules i els fets de Jesús. l al principi aquesta transmissió va ser oral, però de mica en mica s'anà posant per escrit. Amb el temps neixen els evangelis, escrits d'un gènere literari peculiar que volen transmetre els fonaments de la fe en Jesús de Natzarè com a Fill de Déu fet home, mort i ressuscitat per donar la vida al món. Quatre evangelis passaran a formar part del Nou Testament: els de Mateu, Marc, Lluc i Joan.

4. Organització de l’església cristiana

L'Església Catòlica, també coneguda com a Església Catòlica Romana, és l'església més gran del món cristià. En formen part més de mil milions de membres, el que representa més de la meitat de tots els cristians. i més d'una sisena part de la població del món.
L'Església Catòlica és una comunió dels occidentals, o esglésies de ritu llatí, i de 22 esglésies orientals catòliques autònomes, anomenades esglésies particulars, amb un total de 2.795 diòcesis l'any 2008.
 La màxima autoritat de l'Església en els assumptes terrenals de la fe, la moral i de governabilitat és el Papa. L'Església Catòlica Romana estableix l'origen de la successió apostòlica del papa amb Sant Pere i els apòstols.

Característiques de l'esglesia

L'església Catòlica es veu a si mateixa i es proclama com la congregació de tots els que creuen en Crist, dins de la qual els hòmens podem recórrer el camí espiritual cap a Déu vivint l'amor recíproc i per mitjà de l'administració dels sagraments (baptisme, eucaristia, confirmació, penitència, Matrimoni canònic, ordenació sacerdotal i unció dels malalts), a través dels quals Déu atorga la gràcia al creient. L'Església Catòlica considera que té encomanada la missió d'elaborar, impartir i propagar l'ensenyament cristià, així com la de tenir cura de la unitat dels fidels. Cal també disposar la gràcia dels sagraments als seus fidels per mitjà del ministeri dels seus sacerdots.

5.Els rituals, espais sagrats, símbols religiosos, calendari i les festes.

Festes cristianes