El cristianisme
- La figura de Jesús
- Dogmes i creences
- L’antic i el nou Testament
- Organització de l’església cristiana
- Els rituals, espais sagrats, símbols religiosos, calendari i les festes.
- Evolució històrica: ortodoxs, catòlics i protestants
- El cristianisme a les Balears i el cristianisme en l’actualitat
1. La figura de Jesús
Pràcticament tots els actuals estudiosos de l'antiguitat estan
d'acord que el Jesús
històric va existir, la majoria dels estudiosos estan d'acord
que Jesús era un predicador jueu
de Galilea, que
fou batejat per Joan
el Baptista, i fou
crucificat a Jerusalem
sota les ordres del governador romà, Ponç
Pilat. Els cristians creuen que Jesús va ser concebut per l'Esperit
Sant, va tenir un naixement
virginal, va fer miracles,
va fundar l'Església
Cristiana,
va morir crucificat
com un sacrifici d'expiació, va ressuscitar
després de la mort, i va ascendir 5.Els rituals, espais sagrats, símbols religiosos, calendari i les festes.
al cel, des d'on tornarà a venir. A l'islam, Jesús, és considerat un dels profetes de Déu més importants. Els jueus rebutgen que Jesús fos el Messies esperat, al·legant que no complia les profecies messiàniques de la Tanakh.
al cel, des d'on tornarà a venir. A l'islam, Jesús, és considerat un dels profetes de Déu més importants. Els jueus rebutgen que Jesús fos el Messies esperat, al·legant que no complia les profecies messiàniques de la Tanakh.
2. Dogmes i creences
Un dogma és una doctrina sostinguda per una religió o una altra organització d'autoritat i que no admet rèplica, és a dir, és una creença individual o col·lectiva no subjecta a prova de veracitat, el contingut del qual pot ser religiós, filosòfic, social, sexual, etc.
Els tres dogmes Cristians:
- L'Encarnació
- L'expiació dels pecats
- El Dogma de la Trinitat
La creença central del cristianisme és que per mitjà de la fe en la mort i la resurrecció de Jesús, la humanitat pot ser salvada de la mort (física i espiritual), per la redempció dels seus pecats, és a dir, faltes, desobediència i rebel·lió contra Déu. Per mitjà de la gràcia de Déu, la fe i el penediment, els homes i les dones poden ser reconciliats amb Déu per mitjà del perdó i la santificació.
Els següents aspectes han format part del fonament doctrinal del cristianisme:
- Jesús és completament Déu i completament humà.
- Jesús és el Messies esperat pels jueus, i hereu al tron de David..
- Jesús retornarà personalment i corporalment a la terra per jutjar la humanitat, i portar els fidels a la presència de Déu.
- La Bíblia és la Paraula inspirada de Déu, escrita per homes.
Dins de les pràctiques ortodoxes i catòliques, destacant especialment set sagraments:- Baptisme, signe iniciàtic d'introducció al cristianisme.
- Eucaristia, signe litúrgic de l'església catòlica.
- Confirmació, signe que ratifica la fe en Jesucrist
- Penitència, signe de perdó, penediment dels pecats
- Ordre Sacerdotal, pel qual s'inicien els sacerdots. (Lavatori de peus)
- Matrimoni, celebració de la unió d'un home i una dona davant Déu i la comunitat
- Unció dels malalts, signe d'assistència al malalt.
3. L’antic i el nou Testament
L'Antic Testament és —segons el cànon cristià— la primera part de la Bíblia. Conté el Pentateuco, i altres sèries de llibres històrics, sapienciales i profètics. En total es numeren en l'Antic Testament 39 llibres en la versió protestant, 46 llibres en la versió de l'Església catòlica, i 51 llibres en la de l'Església ortodoxa.
Es tracta d'un text
molt complex per estar compost per llibres escrits en múltiples gèneres i
en diferents èpoques històriques del poble hebreu on poden
reconèixer-se els següents gèneres literaris en l'Antic Testament:
Històric: Abasta tots els textos en forma de relat. Inclou: històries reals, noveladas i fictícies; relats populars (mites, llegendes, sagues, contes); dades informatives, i biogràfics; relats que anuncien la vinguda del Mesías.
Històric: Abasta tots els textos en forma de relat. Inclou: històries reals, noveladas i fictícies; relats populars (mites, llegendes, sagues, contes); dades informatives, i biogràfics; relats que anuncien la vinguda del Mesías.
Llei: Col·leccions de normes i preceptes pels quals es regia el poble hebreu, tant en el civil com en el religiós.
Profecia: Dites i discursos pronunciats per un profeta (missatger que parla en nom de Déu). Inclou oracles, relats biogràfics, visions i accions simbòliques.
Lírica: Textos poètics, generalment en vers, que expressen sentiments i vivències profunds. Inclou cants d'amor, triaves de dolor, poemes d'oració.
Saviesa: Col·leccions de sentències, proverbis, al·legories i refranys que expressen de forma popular i raonada l'experiència de vida pròpia del savi.
Els noms dels llibres de l'Antic Testament:
1-Gènesi: El llibre del Gènesi relata la història de la creació del món, el relat de la caiguda d'Adán del jardí del Edén, la narració del Diluvi Universal, la història de la Torre de Babel, l'anomenat del patriarca Abraham i l'aparició de les 12 tribus d'Israel que acabarien vivint a Egipte.
2-Èxode: Els principals fets del llibre giren al voltant de la partida dels esclaus hebreus d'Egipte, sota el lideratge de Moisés, i culmina fervorosament amb el lliurament de la Sagrada Torà a la muntanya Sinaí.
3-Levítico: Aquest llibre tracta els temes de les lleis referides als sacrificis, la consagració dels sacerdots i les lleis referides a la puresa i santedat; majorment manaments per als grups levitas i sacerdotales.
4-Nombres: Aquest llibre narra els manaments donats durant les estades en el Sinaí, el desert de Qades-Barnea i els plans de Moab.
5-Deuteronomio: Aquest llibre relata el que va succeir des del lliurament de les Taules de la Llei fins a l'arribada als plans de Moab. És considerat el discurs final de Moisés abans de morir.
El Nou Testament
El nou testament és el recull de llibres de la Bíblia cristiana escrits després del naixement de Jesucrist, es tracta d'un recull de vint-i-set escrits, redactats gairebé tots durant la segona meitat del segle I dC.
En les diverses comunitats cristianes es van transmetre els records de les paraules i els fets de Jesús. l
al principi aquesta transmissió va ser oral, però de mica en mica s'anà
posant per escrit. Amb el temps neixen els evangelis, escrits d'un
gènere literari peculiar que volen transmetre els fonaments de la fe en
Jesús de Natzarè com a Fill de Déu fet home, mort i ressuscitat per
donar la vida al món. Quatre evangelis passaran a formar part del Nou
Testament: els de Mateu, Marc, Lluc i Joan.
4. Organització de l’església cristiana
4. Organització de l’església cristiana
L'Església Catòlica, també coneguda com a Església Catòlica Romana, és l'església més gran del món cristià. En formen part més de mil
milions de membres, el que representa més de la meitat de tots els
cristians.
i més d'una sisena part de la població del món.L'Església Catòlica és una comunió dels occidentals, o esglésies de ritu llatí, i de 22 esglésies orientals catòliques autònomes, anomenades esglésies particulars, amb un total de 2.795 diòcesis l'any 2008.
La màxima autoritat de l'Església en els assumptes terrenals de la fe, la moral i de governabilitat és el Papa. L'Església Catòlica Romana estableix l'origen de la successió apostòlica del papa amb Sant Pere i els apòstols.
Característiques de l'esglesia
L'església Catòlica es veu a si mateixa i es proclama com la congregació de tots els que creuen en Crist, dins de la qual els hòmens podem recórrer el camí espiritual cap a Déu vivint l'amor recíproc i per mitjà de l'administració dels sagraments (baptisme, eucaristia, confirmació, penitència, Matrimoni canònic, ordenació sacerdotal i unció dels malalts), a través dels quals Déu atorga la gràcia al creient. L'Església Catòlica considera que té encomanada la missió d'elaborar, impartir i propagar l'ensenyament cristià, així com la de tenir cura de la unitat dels fidels. Cal també disposar la gràcia dels sagraments als seus fidels per mitjà del ministeri dels seus sacerdots.
